el bitllet de 5 euros

Una de les primeres clases que imparteixo a segon de Batxillerat comença sempre amb un bitllet de 5 euros. Faig el següent truc: ensenyo als alumnes el bitllet i els pregunto què veuen. I tots responen a la vegada:

-Un bitllet de 5 euros.

Només un bitllet de 5 euros. Després m’apropo a cada un d’ells i els torno a enseyar el bitllet aixecant-lo un pèl, deixant-hi passar la llum i els pregunto aquest cop qui hi veuen. Hi descobreixen una bonica jove: Europa. I aquí comença tot. La classe podria ser infinita. Comencem parlant de mitologia, però seguim amb la història d’Europa, de l’art, de l’economia, de la democràcia… Sona el timbre. Però ja s’ha produït la màgia, el miracle… Estaven en estat de xoc des que els havia dit que aprendrien coses inútils. Però a partir d’aquest truc, comprenen el que he dit. La seva mirada canvia i a partir d’aquell moment se senten orgullosos d’haver après alguna cosa nova. A partir d’ara veuran grec i llatí per tot arreu. I se’n sentiran còmplices.

És una metàfora excel·lent per fer entendre que la utilitat dels estudis de grec que aquells nois acaben d’escollir, potser perquè fugen de les matemàtiques, potser perquè no tenen cap més opció, va més enllà d’allò material, del “ per a què serveix”… A mi ja no m’importa perquè han escollit la matèria de grec. Però estan allà, mirant-me, esperant aprendre alguna cosa. I el que han après aquell dia és una lliçó molt més complexa del que podria semblar a primera vista. Tothom té clara la utilitat dels 5 euros, de la moneda d’euro, del seu nom, que no és res més que un simple apòcope d’Europa. Les dues primeres síl·labes: euro. Els nois ho veuen  escrit en grec també al bitllet, ja que fa poc que han après les lletres gregues, i ara els sembla màgic que siguin capaços de llegir-ho.

Però i la utilitat d’Europa?  Què ens vol dir la jove fenícia cada vegada que la mirem? Explica el mite que la jove Europa collia flors vora la platja de Sidó, quan Zeus s’enamorà d’ella perdudament. Es transformà en un brau blanc i es deixà acariciar per la noia, a qui el brau li semblà tan manso que hi pujà. Asseguda al seu llom se l’endugué cap a la seva illa, cap a Creta. Creta, la primera civilització d’Europa, la primera a utilitzar l’escriptura. El bressol d’Europa,  de la noia que esdevingué reina de Creta.

M’ha meravellat aquests dies de principis de primavera que les senyores del meu petit poble, inclosa ma mare, brandin orgulloses un bitllet de 5 euros i hi busquin a contrallum el rostre d’Europa. Algunes m’aturen pel carrer i em pregunten qui és Europa, també ho fa la meva filla… D’altres em pregunten si també surt als bitllets de 10 o de 20 i alguns em fan broma dient que si al de 5 hi surt Europa, al de 500 hi deu sortir tot l’Olimp!

Doncs no, el rostre d’Europa en un principi només sortia als bitllets de 5 euros, que s’inspiren en l’estil arquitectònic del període clàssic,  així com els de 10, en el del romànic;  els de 20, en el gòtic;  els de 50, en el renaixentista; els de 100, en el barroc;  els de 200, en el  modernista i els de 500,  en el contemporani.  Suposo que el valor no és diacrònic, o dit d’una altra manera, que no anem de mal en pitjor o de menys a més.

Els motius que hi apareixen, ponts i portes, no existeixen en realitat, però estan inspirats en exemples reals. Així ho va concebre Robert Kalina, el disenyador del Banc Nacional d’Àustria que va resultar el vencedor del concurs per il·lustrar els bitllets d’euro. Portes que simbolitzen l’esperit d’obertura de la Unió Europea i  ponts que simbolitzen l’eliminació de les fronteres i la integració.  Tenia raó aquest Kalina, no existeixen ni ponts ni portes.  La cara ens hauria de caure de vergonya. La nostra, la d’Europa i la de qualsevol que es consideri humà i europeu. No vull escriure sobre Síria, ni vull escriure sobre els refugiats d’avui i d’ahir. N’estic cansada de tanta hipocresia. No es tracta de donar lliçons a ningú. Només de mirar més enllà i de conèixer.  Aquesta primera inutilitat la dedico a tots aquells que continuen veient només el bitllet de 5 euros. I l’acabo amb aquest fragment d’Ordine:

“És que els deutes contrets amb els bancs i les finances poden tenir prou força per cancel·lar d’un sol cop de ploma els més importants deutes que, en el transcurs dels segles, hem contret amb quin ens ha fet el regal d’un extraordinari patrimoni artístic, literari, musical, científic i arquitectònic?  (…) Una autèntica cultura  política basada en la idea que Europa seria inconcebible sense Grècia perquè els saber occidentals enfonsen les seves arrels en la llengua i la civilització grega.”