El vestit negre

vestit negreMeritxell

Treia la cadira a fora, i s’hi asseia. Al sol de l’hivern o a la fresca dels estius. Cada dia. Sempre allà, sola. Una puntada rere l’altra. Deien que no sabia llegir ni escriure, només cosir. Però brodava lletres als draps de fil dels nadons i als llençols bons de les núvies. També arreglava descosits, apedaçava pantalons o camises, sargia mitjons o passava bagues, cosia algun gafet que havia caigut i al canut sempre hi havia un imperdible per un imprevist. Tothom sabia on trobar-la.

Treia la cadira, d’espart, cada dia i s’hi asseia. I així li havien passat els anys, apedaçant la vida en aquell carrer que donava a mar. Amb la mirada perduda, com si esperés, però sense perdre el fil, traçant camins d’embastes, resseguint figures impossibles. Algú l’havia vist brodant un llençol de fil, de molts colors. Ara però feia dies que cosia el mateix vestit, negre. Ja faltava poc, sobrefilava la vora perquè no s’esfilagarsés.

Aquell dia a fora només hi havia la cadira, d’espart i al damunt el canut, de canya amb el tap de suro, que ella mateixa s’havia fet. Havia entrat a casa, i s’havia posat dins el llit estirada amb el vestit negre, esperant. Quan la van trobar semblava que dormís tapada amb el llençol de fil brodat amb la història de la vida que havia perdut i que no havia explicat mai a ningú.

( Aquest és el relat que vaig escriure per al llibre digital “El vestit negre”, un projecte plural i artístic que combina imatges i text i  que podeu llegir sencer en aquest enllaç ):
http://bit.ly/2qNTEt0

Anuncis

Un pensament sobre “El vestit negre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s