Castelló

IMG_20181003_112159_860

 

La manera com podem conèixer el passat és capritxosa i selectiva, i com ens arriben els documents, també. Alguns han estat guardats en calaixeres dins de capses de camises; d’altres, en una biga d’una teulada, i fins i tot n’hi ha que s’han trobat en un ordinador. De vegades, la resposta o la pista que necessitem per avançar pot estar davant dels nostres ulls, però no la veiem. Aquest ha estat el cas de la recerca que m’ha portat a escriure el llibre “Castelló, mirador del Camp de Tarragona des de les muntanyes de Vandellòs”. Fa uns 5 o 6 anys, un veí de Reus es va presentar a casa meva amb una carpeta amb una quarantena de documents familiars que anaven des del 1742 fins al moment actual: capítols matrimonials, testaments, rebuts, censals… Li havien dit que jo era professora de llatí i grec i volia que li traduís els documents. Quan em vaig posar a llegir-los vaig descobrir que una gran part tractaven sobre el poble de Castelló. Llavors vaig contactar amb el propietari, qui em va confirmar que una part de la seva família venia d’allà. De seguida vaig posar-me també en contacte amb l’Associació Masia de Castelló per informar-los de la riquesa d’aquests documents i de la informació que podia aportar per recuperar el passat del seu poble. La casualitat o causalitat va voler que precisament la torre es trobés a la casa de cal Querit, solar propietat de Jaume Sirisi, el propietari d’aquesta documentació i que l’únic document que parlava de la torre de Castelló estigués al meu ordinador esperant que el trobés.

Tot i que la fesomia actual del petit despoblat de Castelló respon a una profunda renovació urbanística duta a terme al segle XIX, hi havia certes restes que es podien identificar com a medievals. A la zona denominada encara avui el Tossalet s’hi conserven algunes ruïnes que la tradició oral identificava amb una torre medieval. A més, a la casa de cal Querit encara es poden veure unes cantoneres al capdamunt d’un mur de tancament, que a simple vista es veu que és anterior per la tipologia constructiva. Aquestes restes ja havien estat testimoniades per estudiosos com Ramon Amigó, que situava un castell entre les cases de cal Querit, cal Miquel i cal Puntaire. Amb aquests indicis, a la tardor del 2014, l’Associació Masia de Castelló va encarregar la redacció d’un projecte d’estudi sobre els orígens del poble, basat en dues actuacions principals: la recerca documental i l’anàlisi arqueològica. D’aquesta manera, el maig del 2015, amb el vist-i-plau i finançament de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, es van realitzar unes excavacions arqueològiques dirigides per l’arqueòloga medievalista Carme Subirana, que van deixar al descobert la base d’una torre medieval dins la casa de Cal Querit.

Quan el president de l’Associació em va fer l’encàrrec d’escriure aquest llibre amb el vist i plau de l’alcalde, no sabia que el presentaria en un moment tan especial per a la gent de Castelló, el vintè aniversari de la seva associació. Moltes vegades he pensat perquè havia de ser jo la persona que escrivís aquest llibre. No sóc historiadora, ni arqueòloga ni sóc de Castelló, tampoc no tenia experiència en la documentació medieval o en la recerca d’arxius.  Però us explicaré com vaig saber que sí que era la persona adequada: Jo em dic Meritxell Blay i Boquera i el meu avi Tobies Boquera era pastor, com també son pare i el pare de son pare. A casa sempre es deia que els Boquera havien baixat de Masboquera o de Castelló. Després de diferents recerques documentals vaig poder trobar el document que certificava que la meva família provenia de Castelló, concretament l’avi dels meus besavis: Jaume Boquera. Mai no havia pensat que escriuria aquest llibre, però quan vaig saber que jo també formo part de Castelló vaig entendre perquè podia ser-ne la persona adequada.

No ha estat un llibre fàcil de fer i suposo que com a molts autors els passa sempre veus algun error o alguna cosa que canviaries o modificaries. Fer aquest llibre ha suposat per mi un gran aprenentatge. He conegut molts arxius de Barcelona, Tortosa, Vandellòs, Tivissa, Falset, Tarragona, Toledo, Madrid, qui m’ho havia de dir que un poble tan petit em portaria per tants llocs… Però sobretot he conegut moltes i molt bones persones, que m’han acompanyat en tot el procés. Sé que encara em falten peces per reconstruir el passat del poble, pergamins per llegir, arxius per visitar… i que potser no podré acabar mai aquest trencaclosques, però aquesta és també una de les seves gràcies: qui sap quan, on i com pot aparèixer una nova peça, un nou document, una nova pedra, que ens ajudin a construir la història de Castelló.

Fes un tastet del llibre aquí.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s