Ningú

uli_i_nausica.jpg

«Ciclop, em preguntes el meu nom gloriós? Jo te’l diré. Tu, però, dóna’m el present de l’hospitalitat que m’has promès. Ningú és el meu nom i Ningú m’anomenen la mare i el pare i tots els altres companys». Així li vaig parlar, i ell tot seguit em va contestar amb el seu cor despietat: «Em cruspiré Ningú en darrer lloc entre els teus companys i els altres abans. Aquest serà l’obsequi d’hospitalitat».

Qui parla és Odisseu per alguns o Ulisses per uns altres. Ningú per a Polifem. El primer nàufrag d’occident i de les paraules. El primer hoste, el primer foraster i el primer mentider. És un episodi ja mític de l’Odissea d’Homer. Sempre tan actual. I ben coneguda és també l’hospitalitat dels grecs, des de sempre i fins ara. Sempre hi ha un got d’aigua per a la calor sufocant de l’estiu i els estrangers no marxen mai sense regals. L’hospitalitat també és un invent dels grecs i data dels inicis de la nostra història. Ajudar l’home que arriba a les nostres costes, sigui qui sigui, es digui com es digui.

L’últim dia de classes mentre condueixo cap a l’institut, sento a la ràdio que una pastera ha naufragat de nou a les costes espanyoles amb un total d’onze morts, nou homes i dues dones, una d’elles embarassada. Aquests primers dies de l’any s’ha triplicat el nombre de migrants que arriben a les costes del sud, que s’han convertit en una porta d’entrada a Europa oberta i a priori més fàcil. Avui actualitzen el nombre de 3500 migrants menors arribats a Catalunya fins al novembre del 2018. Sense nom. Sense papers. Sense acompanyants. Sense maletes ni casa. MENA, se’ls anomena, per no dir-los ningú.

La llibertat no és gratis, tanmateix, i tot s’ha de dir. Cadascun d’aquests nois —solen ser nois— costen 38 euros diaris a la Generalitat. S’han habilitat Albergs de la Generalitat com a centres d’acollida, com al Pla de Santa Maria i a Coma-ruga, però estan desbordats. No estan preparats per a aquest propòsit i això genera conflictes. Alguns fins i tot se’ls ha hagut de posar a la Laboral o en pisos d’acollida per la manca d’espai adient.

Hi ha una accepció per al verb migrar en català que significa consumir d’enyorança o patir. Li he sentit dir a ma mare encara. Tot i que l’etimologia és incerta i popular, sembla que més aviat vindria del verb minvar i no de migrar. Els grecs en diuen nostàlgia, a això, una de les meves paraules preferides. El dolor del retorn, de qui es migra d’enyor per tornar a casa. Els grecs sempre han patit d’aquest mal.

Odisseu podria haver decidit ser Ningú quan Nausica el va trobar a les platges de Corfú. Però volia tornar a la seva pàtria. Els sortí de darrere uns matolls, nu, tapant-se les vergonyes pensant com l’acolliria aquella terra nova on havia arribat. Si eren salvatges, arrogants o injustos, o eren hospitalaris, si parlarien la seva llengua. La desconfiança i la por però són recíproques davant de qui és diferent, de l’estranger, d’una nova terra o d’una nova llar. Xenofòbia i hospitalitat. Només Nausica va quedar-se quieta, sense fugir corrents ni tremolar.

Odisseu dubtava si suplicar-li i demanar-li roba després de vint dies de travessia per mar, per aquest mar nostre que escup a l’arena qui torna o qui arriba, qui no vol tornar o qui busca una nova Ítaca o una nova Penèlope. Sigui qui sigui. Es digui Algú o Ningú. Perquè tothom té el dret a no ser ningú, a inventar-se un altre relat, una altra epopeia i una altra vida. A començar de zero. Una nova oportunitat per als que aconsegueixen fugir, siguin subsaharians o sirians, emigrants o immigrants, enganyats o desenganyats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s