La professora sindicalista

sindicalista

Alguns diuen que l’han vista cada dijous passejant per diferents instituts del Baix Camp, carregada amb carpetes, calendaris, bolígrafs i altres coses que porta al maleter del cotxe, on hi amaga també els pamflets electorals amb lemes subversius que prediquen coses com ara: “Sense especialitat no hi ha qualitat”, “Els experiments només al laboratori” o “Digue’m-ho clar: transmetre coneixements és educar”.

Experta en inutilitats vàries, la professora sindicalista ja no se sorprèn si li diuen que els sindicats no serveixen per a res. Com a sindicalista-inútil i per donar exemple i trencar tòpics, fa dues hores més setmanals a la feina. Tot i estar a mitja jornada no gaudeix d’un dia setmanal de festa, per l’alliberament sindical. Que per a ella és una altra cosa. I, és més, diuen que quan acaba el tour pel centre que li toca, traspassa els límits del Baix Camp i se’n va cap a classe a Valls, amb un somriure de carmí vermell als llavis sempre a punt.

Posats a triar sàviament, la professora sindicalista ha escollit un sindicat especial, petit, elitista, només format per professors de secundària i de la pública, res de bombers ni de metgesses dels grans sindicats socials. Només simples i humils professors. El seu sindicat és apolític. Depèn només dels vots del seus afiliats i votants. Sempre marginal a les meses de negociació, perquè va en contra del decret de plantilles, dels mestres, de la LOGSE, les retallades. Molt d’acord amb la utilitat de què presumeix la professora.

El més greu de tot això és que la professora sindicalista creu que una altra educació és possible. Estima la seva feina. Fa anys que lluita i que resisteix. Alguns directius i companys deien que amb l’edat això li passaria, però ella ha entès que la lluita més que mai ha de ser ara i per això s’ha fet militant i activista. Ho té tot: dona, funcionària des de fa 10 anys sense plaça definitiva, amb una especialitat exòtica com el grec i el llatí que ningú vol fer, difícil o gairebé impossible de substituir si es posa de baixa, amb càrregues familiars… Carn de decret de plantilles, contra el qual ella predica.

La professora sindicalista es presenta a les llistes electorals d’ASPEPC el proper 12 de març. I és delegada territorial a Tarragona. Diuen que demana el vot directament, sense vergonya. Es veu que el seu primer acte va ser portar un filòsof. I un de més inútil que ella. Que fa vídeos defensant les matèries en perill d’extinció i els drets de les dones. La professora sindicalista ha vingut per quedar-se i amenaça de recordar una altra vegada que una educació diferent és possible.

Anuncis

Un pensament sobre “La professora sindicalista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s